Category Archives: Opinions

Evitem la barbàrie

Davant un acte de vandalisme on es fa malbé el mobiliari urbà un té, per desgràcia, sensació de ràbia i impotència. No si pot fer res!, diem sovint. Mentre ho contemplam, pensam que allò ara caldrà adobar-ho. Malauradament, una partida important de doblers que pagam d’imposts s’han de pressupostar per els actes de vandalisme urbà.

Aquesta vegada, ens ha tocat ben aprop (tot i què, no és la primera), la nostra estimada escola ha estat víctima d’aquests atacs i després de sentir molta ràbia, em nego a sentir impotència. Així que, m’he decidit a escriure aquestes paraules amb l’objectiu de tocar consciències.

Cada vegada que veig un acte d’aquest estil i estic amb els meus fills aprofit per explicar-los que això és una cosa que no està ben feta. Possiblement, els dic, que qui ho ha fet no té cap sentit de la responsabilitat i no estima el que és de tots. Per això, crec que és important educar des de ben petits actituds de respecte pel que ens envolta, coses tan senzilles com tirar un paper a la paperera en comptes de fer-ho a terra, és del tot significatiu pels nostres infants. També mostrar actituds com no respectar les normes de trànsit i aparcar en doble fila, no reciclar o pintar els llibres de la biblioteca ( i podríem afagir tot el que ens han fet arribar les notícies locals d’aquest estiu en respecte la malversació de fons) poden ser imatges que restaran per sempre més dins les ments dels nostres infants i així haurem contribuït a l’ensenyança d’actituds ben poc responsables.

Gairebé tots podem pensar que això que ha passat a l’escola s’ha fet per pura diversió. Em puc imaginar un grup de joves a altes hores de la nit, amb alguna substància al cos que els fa sentir més valents, i que han sortit a fer unes voltes pel poble per a divertir-se. Quina pena em fan! Desgraciadament ningú no els ha sabut explicar o bé no han volgut entendre que hi ha moltes maneres de passar-ho bé sense recórrer a la destrucció. Així ensenyem al nostres fills, també, a divertir-se però cerquem alternatives saludables per ells.

Per tot això, mostrau els vostres fills aquestes imatges i parlau amb ells del què els sembla i què podem fer per evitar que passi altres vegades.

Salut i bona tornada a l’escola!

Martina Perelló Contestí

NO a la violència domèstica

Aviat farà 50 anys que n’Albert Bandura va demostrar que el comportament agressiu s’aprenia molt fàcilment per imitació. No crec que cap de nosaltres pensi que els infants no tracten de fer el que fan els pares i les mares. De fet, estam ben orgullosos quan veiem que un fill o filla es comporta com nosaltres: “Sembla sa mare!”, “Jo també ho faig a això!”, etc.

Però lògicament els infants imiten el que feim bé i el que feim malament (o algú pensava que només imitarien la nostra forma de xutar a la pilota?). D’aquesta manera, si nosaltres cridam, ells criden i si nosaltres pegam, ells peguen.

Això de la imitació, o si voleu un terme una mica més tècnic, l’aprenentatge per observació, funciona de forma curiosa perquè l’ésser humà no imita tot el que veu fer als altres. Si fos així, amb la programació actual de la tele i la quantitat d’hores que la miram, tots els infants d’avui serien assassins. Al contrari. Som bastant selectius a l’hora de triar la conducta que imitam. Només imitam la conducta de la gent que és molt rellevant per nosaltres. Quan som petits, lògicament imitam el que fan els pares. Quan som joves, la que fan els companys. Quan som adults, la que fan aquelles persones que valoram per alguna cosa (alguns volen ser en George Clooney i altres na Hillary Clinton).

Sabent això, no permeteu la violència a ca vostra! Si no aturam la violència de soca-rel, es repetiran les notícies de dones mortes a mans dels seus marits, o de pares agredits pels seus fills, o …

A més a més d’estar penat per la llei, el càstig és una mala tècnica per mirar de canviar la conducta dels infants. No només per motius ètics sinó també per motius tècnics. Hi ha formes d’educar molt més eficaces. Només heu de perdre una mica de temps esbrinant quines són. Ànims!

Gràcies per haver llegit fins aquí però el realment interessant és veure aquests vídeos i llegir aquests articles.

“Jugant a Papás i Mamás” (curtmetratge de Proyecta Films)

“El que veuen els infants és el que fan” (anunci a YouTube)

Experiment de Bandura amb el ninot Bobo (vídeo a YouTube)

“L’agressivitat infantil” (un episodi de TV per a pares de guiainfantil.com)

“El bofetón queda fuera de la ley” (reportatge de El Pais)

“La influència de la violència a la TV” (article de la revista del Col·legi Oficial de Psicòlegs)

jordill

La màgia del circ

Endolcits gràcies als caramels d’un simpàtic venedor de crispetes i atents a les presentacions del mestre de cerimònies, pares, mares, familiars i amics acudírem a un dels espectacles, sens dubte, més meravellosos de l’ensenyament i aprenentatge escolar.

Una fabulosa i creativa carpa fou el fons d’un escenari on un total de 26 artistes deixaren un públic bocabadat i, encara ara, del tot emocionat. Aquests artistes foren caracteritzats per; uns lleons instruïts pel seu domador, unes animades ballarines i els seus àgils cavalls, uns somrients i festosos pallassos, uns forçuts alçant pesos insuperables, uns espectaculars equilibristes, unes divertides foques amb el seu domador, uns agosarats equilibristes sobre patinets i, finalment, uns mags especialistes en l’art de fer aparèixer i desaparèixer.

L’actuació del Circ Sirenes ha estat la culminació d’una tasca iniciada el curs anterior on les famílies hem pogut evidenciar i creure amb l’eficàcia d’una metodologia i estratègia didàctica aplicada al centre i, en concret, als cursos d’educació infantil com és ara el treball per projectes.

Sempre partint d’un marc lúdic, divertit, amb alegria i humor, tal qual els pallassos dels circs, els nostres fills han après, no tan sols conceptes i procediments acadèmics, sinó que han fet una aprenentatge per a la vida, de les formes de participar democràticament en la societat per, més endavant, poder construir entre tots un món millor.

Per això un dels valors que recolliran de tot aquest treball és aprendre a vèncer les dificultats, apostar per l’esforç i pel “encara més difícil”. També, val a dir, que no és possible realitzar cap activitat si abans no hi ha habilitat motriu i una descoberta sensorial, una comprensió de les quantitats i un bon ús del llenguatge escrit i oral. Tot això ben necessari per poder fer proeses tals com la dels atrevits artistes dels malabars i de l’equilibrisme.

A model dels domadors de feres, fer feina per projectes ens demostra que aprenen les normes de conducta, les habilitats socials, l’adquisició d’unes rutines i hàbits que els donarà seguretat i autonomia personal, eixos claus per crear una adequada imatge personal i tenir cura de l’autoestima.

Tot això és la màgia de l’aprenentatge, el descobrir coses que abans no hi eren i que quedaran impreses i seran base sòlida per a posteriors aprenentatges.

Finalment tots junts a l’escenari demostraren que les coses surten però si ho feim amb entusiasme, si hi participam tots i si gaudim de la feina amb equip. Respectant, això sempre, individualitats i fomentant la imaginació i creativitat.

Gràcies Marga per la teva professionalitat, dedicació i, sobretot, estima cap als nostres fills.

Martina Perelló

La màgia del circ

Les coses estan canviant

Les coses estan canviant, i molt aviat. Algunes de les dades d’una presentació que corre per Internet que es titula shift happens (canviant) són ben curioses.

Mentre que nosaltres ara ens preocupam de si l’alumnat de la UIB ha de saber o no una segona llengua, el 100% dels llicenciats de la Índia parlen correctament l’anglès. Per cert, l’anglès és un idioma que actualment té unes 540.000 paraules, cinc vegades més que en el temps den Shakespeare.

S’ha calculat que en els exemplars d’una setmana del New York Times hi ha més informació de la que podia recollir un home de l’Edat Mitjana a llarg de la seva vida. De fet, cada dia es publiquen 3000 llibres nous i el programa OLPC aviat farà que els infants que no n’han vist mai un de prop ara tenguin tot el món al seu abast a través d’uns ordinadors que valen menys de 100$ i que es poden connectar a Internet sense fils amb una bateria que es carrega fent girar una maneta.

L’alumnat d’una llicenciatura tècnica estudia coses a primer curs que són obsoletes quan arriba a quart. En realitat, esperam que els infants a l’escola aprenguin a resoldre problemes que encara no sabem que seran un problema amb tecnologies que encara no s’han inventat. Es preveu que el 2013 es podrà fabricar un ordinador amb més capacitat de processament que el cervell humà i actualment s’està acabant de desenvolupar una fibra òptica que serà capaç de transportar l’equivalent a 1900 CDs per segon.

Així les coses, creieu que els nostres infants aprenen el que toca per viure al segle XXI? Creieu que els mestres estan prou preparats per formar-los? Creieu que s’inverteixen els recursos necessaris en la seva educació?

No ho crec :-(

Podeu veure la versió original del shift happens, la traducció al català o l’edició revisada al youtube.

jordill

Gaudir de les extraescolars

Possiblement molts pares i mares del centre som usuaris de les activitats extraescolars per dificultat de compaginar horari escolar amb horari laboral. Per això, s’organitzen activitats amb una finalitat inicial de caire assistencial. No obstant, el seu gran objectiu és i, hauria de ser, oferir una proposta educativa molt variada on infants i joves del centre puguin gaudir i adquirir nous aprenentatges amb una metodologia totalment activa, participativa i, sobretot, lúdica.

Però quina és la funció dels pares i mares? Idò, em sembla que una de les primeres tasques que tenim és la d’ensenyar als nostres fills a valorar el temps d’oci, temps lliure, com un espai lúdic, d’esbarjo i de descans de la jornada escolar, però també com un espai per a la descoberta creativa de nous coneixements i aprenentatges. Així, és important que escoltem la seva opinió en el moment d’escollir les activitats i que no sigui una imposició, que junts triem les opcions més properes a les seves motivacions i les seves aptituds. També crec que és molt important estar ben interessats per les tasques que s’hi realitzen, assistir a les reunions informatives i mantenir alguns contactes amb els monitors encarregats de les activitats. Ben igual que quan els recollim de les aules, el moment de retrobada amb els nostres fills hauria de ser especial, els nins se senten també estimats si ens interessem per les coses que els hi han passat a l’escola (per a mi, aquest és un dels moments més emotius i agradables del dia).

Ara bé, si volem que els nostres infants gaudeixin plenament d’aquestes hores de més que resten a l’escola, ens hem de mostrar molt respectuosos amb la tasca que s’hi realitza i amb les normes establertes. D’aquesta manera, ben segur, es podrà oferir als infants unes hores agradables amb els seus companys i amics del centre i, sobretot, garantir la seguretat d’aquests tan estimats nostres.

Martina Perelló

  •  

    setembre 2008
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « jul.    
    1234567
    891011121314
    15161718192021
    22232425262728
    2930