Davant un acte de vandalisme on es fa malbé el mobiliari urbà un té, per desgràcia, sensació de ràbia i impotència. No si pot fer res!, diem sovint. Mentre ho contemplam, pensam que allò ara caldrà adobar-ho. Malauradament, una partida important de doblers que pagam d’imposts s’han de pressupostar per els actes de vandalisme urbà.
Aquesta vegada, ens ha tocat ben aprop (tot i què, no és la primera), la nostra estimada escola ha estat víctima d’aquests atacs i després de sentir molta ràbia, em nego a sentir impotència. Així que, m’he decidit a escriure aquestes paraules amb l’objectiu de tocar consciències.
Cada vegada que veig un acte d’aquest estil i estic amb els meus fills aprofit per explicar-los que això és una cosa que no està ben feta. Possiblement, els dic, que qui ho ha fet no té cap sentit de la responsabilitat i no estima el que és de tots. Per això, crec que és important educar des de ben petits actituds de respecte pel que ens envolta, coses tan senzilles com tirar un paper a la paperera en comptes de fer-ho a terra, és del tot significatiu pels nostres infants. També mostrar actituds com no respectar les normes de trànsit i aparcar en doble fila, no reciclar o pintar els llibres de la biblioteca ( i podríem afagir tot el que ens han fet arribar les notícies locals d’aquest estiu en respecte la malversació de fons) poden ser imatges que restaran per sempre més dins les ments dels nostres infants i així haurem contribuït a l’ensenyança d’actituds ben poc responsables.
Gairebé tots podem pensar que això que ha passat a l’escola s’ha fet per pura diversió. Em puc imaginar un grup de joves a altes hores de la nit, amb alguna substància al cos que els fa sentir més valents, i que han sortit a fer unes voltes pel poble per a divertir-se. Quina pena em fan! Desgraciadament ningú no els ha sabut explicar o bé no han volgut entendre que hi ha moltes maneres de passar-ho bé sense recórrer a la destrucció. Així ensenyem al nostres fills, també, a divertir-se però cerquem alternatives saludables per ells.
Per tot això, mostrau els vostres fills aquestes imatges i parlau amb ells del què els sembla i què podem fer per evitar que passi altres vegades.
Salut i bona tornada a l’escola!
Martina Perelló Contestí
