El passat dijous dia 24 es va fer la primera assemblea de mestres, pares i mares del CP Son Ferriol. Hi va assistir pràcticament tot el professorat i un grup, més aviat minso, de pares i mares. Però va ser la primera (esperam) de moltes que s’aniran fent mentre no acabin les retallades salvatges a l’Educació Pública.
Tothom sap el que suposaran les retallades al nostre centre i a partir d’ara hem de veure com evitam que l’educació dels nostres infants es faci malbé sense remei. Ens hem de mobilitzar tots plegats, tota la comunitat educativa del CP Son Ferriol de forma conjunta.
L’APiMA s’ha adherit a totes les reivindicacions proposades en el si del Consell Escolar i mentre no s’aconsegueixi que el Govern canvii d’opinió, també entre tots, hem de cercar solucions als problemes quotidians. Tothom s’ha de moure cada dia. Hem de voler saber què passa a l’escola diàriament, com ens afecten els retalls, on és la propera mobilització, com ajudar-nos … Sempre amb els infants com a objectiu. No podem permetre que els nostres fills i les nostres filles s’eduquin malament per mor d’uns governants determinats, o per mor de la crisi, o per mor del que sigui.
Vares venir a l’assemblea de l’altre dia? Gràcies!
No vares venir? No faltis a la següent!
Has demanat a algú de la comunitat educativa què pots fer per ajudar?
Hola:
Jo sí que vaig assistir! Sí formo part d’aquest reduït nombre de pares que vaig assistir a conèixer en quina mesura afectaran les retallades a l’escola dels meus fills. Encara que no fa falta ser molt llest per saber que els més perjudicats en gran o petita mesura sempre seràn els infants i els mestres (inclòs l’equip directiu). Me vaig assustar quan es va parlar de desmotivació del professorat, però confio en que recobraran la motivació; i vaig tenir la sensació que necessitaven recolzament moral davant d’una situació molt complicada i un panorama ben gris. Vull donar el meu suport a les iniciatives que es decideixin, ja sigui des del Claustre, des de l’APIMA o des de les properes (esper) assamblees, però desitj de tot cor que hi hagui un pla B, amb majúscula, perquè els nostres petits s’ho mereixen. Que no es quedin en contactes esporàdics per informar de coses que ja sabem, crec que hem de lluitar. Com? Fent pinya amb uns professionals que fan una feina MOLT bona, amb unes famílies que valoren la feina de tot el col·lectiu i amb uns infants que veuen com l’educació pública es de cada vegada més inestable i menyspreada per part dels que tenen més.
Ànims!
Mª Àngels
No saps el que animen els teus comentaris (almenys a mi). Entenc que per cada comentari a la web n’hi ha 10 o 12 que la llegeixen i saber això també anima molt. És una època per animar-nos els uns als altres. No és època de retrets. Ja ens tirarem els trastos pel cap quan tornin les “vaques grosses”. Ara tothom a una! Queixem-nos fort i mentrestant … PLA B! I el pla funcionarà amb el boca a boca … mentre esperau que surtin els infants, no parleu del temps! Parlau de les coses que es podrien fer per ajudar a què l’escola vagi millor … i si no sabeu com ajudar, demanau-ho a algú … a l’APIMA, a la directora, a les mestres, al Consell Escolar … Parafrasejant en Nadal: vaaaamos!