Per fat i fat
que la mia mare
m’ha comanat
i un punt més
que lo que ara diré
sia vera i veritat …

que un matí, a les afores de la ciutat, es van anar a trobar unes mares, uns pares i uns mestres per escoltar les belles poètiques paraules d’un savi, amant de la natura i de la vida, premiat per la seva dedicació a infants i joves, a qui ha volgut presentar directament alguns dels problemes moderns que ens afecten, a partir de contes meravellosos, amb tradicionalitat, amb un humor sa i immersos dins una aventura d’emocions.
Obriu bé els ulls i les orelles, per escoltar les seves dolces paraules que ara ens regalarà.

Amb aquestes paraules, na Martina feia la introducció a una de les edicions més interessants de la nostra escola de pares. La nombrosa assistència de mares, pares i mestres ja indicava que en Miquel Rayó no era un ponent més. En Miquel ha arribat carregat amb una senalla plena de llibres i contes. Ha demanat permís per posar els peus damunt una cadira i ha començat a parlar després d’avisar que a ell, això de parlar li agrada molt. I tothom ha pogut escoltar que llegir encén el cervell, no una part, no, tot el cervell. Ens ha parlat de llibertat. Ens ha dit que llegir és una cosa que s’ha de fer en silenci i amb temps. I tothom badava els ulls i parava les orelles. I l’hem convidat a venir un altre dia perquè dues hores no ens han bastat de cap manera.

Mirau les fotos